Ressenyes

A Christmas Carol, Charles Dickens

“I should have liked, I do confess, to have had the lightest licence of a child,and yet to have been man enough to know its value”

[Me habría gustado, lo confieso, haberme tomado las libertades de un niño siendo un hombre capaz de conocer su valor]

Llegim?

Pot ser no és la lectura més original però no se’m va ocorre un millor llibre per llegir durant les vacances de Nadal i mostrar-lo al blog. Vaig anar a mirar que trobava a La Central però no hi va haver cap edició (només en tenien dues) que m’acabés de convèncer. Quan vaig anar a mirar quines tenien amb original em vaig trobar amb aquesta meravella il·lustrada i la resta és història.

En aquest llibre Dickens ens torna a demostrar, com si hagués pogut observar tot el món a través d’un petit forat, que ell tenia raó. Estava, d’alguna manera, fent un pronòstic d’aquest capitalisme industrial que ens arribaria a gelar el cor i ens condemnaria a l’egoisme més radical i la fredor més absoluta. La única diferència és que el personatge de Dickens es salva. Viu una epifania i és capaç de rectificar i es salva. Qui ens salvarà a nosaltres? Encara hi som a temps?

Dickens dibuixa, en la màgica Nit de Nadal, un dels personatges més recreats en la literatura universal: l’àvar, l’egoista té nom propi: Ebenezer Scrooge. I rere el seu posat amargat i malhumorat s’amaga el fill del capitalisme que s’estava imposant a Gran Bretanya: un home al qual havien desposseït de tota manca d’humanitat a favor d’una maquinària de treball.

Durant la nit se li apareixen tres fantasmes: el dels nadals passats, el dels nadals presents i el dels nadals futurs. El primer està condemnat a mostrar-li que no sempre fou així, que durant algun moment de la seva vida fou capaç de sentir i no trobar el món una bajanada. És, en darrera instància, el fantasma de la pèrdua (el Nadal sempre té una certa reminiscència d’això). El segon li mostra el que la seva ceguesa no li permet veure: el patiment dels altres, de les persones que l’envolten. Si més no li mostra la història que tots tenim i que a vegades ens esforcem en ignorar. I si a aquestes altures no veiéssim un Scrooge prou trasbalsat, el darrer fantasma, d’aparença més sinistre que mai, no pot fer més que mostrar-li la solitud i la mort.

I tot això es combina amb un Dickens sempre i aquí especialment poètic i alhora fresc, irònic, còmic, que ens interpel·la i ens fa “còmplices” d’aquesta història. Un Dickens que ens interpel·la directament, que es dirigeix a nosaltres i si fa falta ens ordena que no dubtem de la seva paraula, fins i tot en aquells moments en què com a lectors no podem evitar dubtar d’aquella història que se’ns està explicant. Serà la seva manera de dir-nos que no està tot perdut?

9781452136493_350

Dades Editorials

Títol: Christmas Carol

Autor: Charles Dickens

Editorial: Chronicle Books

ISBN: 9781452136493

(El podeu aconseguir aquí)

CASTELLANO

¿Leemos?

Puede que no sea la lectura más original pero no se me ocurrió un libro mejor para leer durante las vacaciones de navidad y mostrarlo en el blog. Fui a mirar que encontraba en La Central pero no hubo ninguna edición (sólo tenían dos) que me terminara de convencer. Cuando fui a mirar qué ediciones tenían en original me encontré con esta maravilla ilustrada y lo demás es historia.

En este libro Dickens nos vuelve a demostrar, como si hubiera podido observar todo el mundo a través de un pequeño agujero, que él tenía razón. Estaba, de alguna manera, pronosticando un capitalismo industrial que nos llegaría a helar el corazón y nos condenaría al egoísmo más radical y la frialdad más absoluta. La única diferencia es que el personaje de Dickens se salva. Vive una epifanía y es capaz de rectificar y se salva. ¿Quién nos salvará a nosotros? ¿Aún estamos a tiempo?

Dickens dibuja, en la mágica Nochebuena, uno de los personajes más recreados en la literatura universal: el avaro, el egoísta  tiene nombre propio: Ebenezer Scrooge. Y tras su porte amargado y malhumorado se esconde el hijo del capitalismo que se estaba imponiendo en Gran Bretaña: un hombre que había sido desposeído de toda humanidad a favor de una maquinaria de trabajo.

Durante la noche se le aparecen tres fantasmas: el de las navidades pasadas, el de las navidades presentes y el de las navidades futuras. El primero está condenado a mostrarle que no siempre fue así, que durante algún momento de su vida fue capaz de sentir y no ver el mundo como una tontería. Es, en última instancia, el fantasma de la pérdida (la Navidad siempre tiene cierta reminiscencia de eso). El segundo le muestra lo que su ceguera no li he dejado ver: el dolor ajeno, el de las personas que le rodean. De alguna manera le enseña la historia que todos tenemos y que a veces nos esforzamos en ignorar. Y por si a estas alturas no viésemos un Scrooge suficientemente trastornado, el último fantasma, de apariencia más siniestra que nunca, no puede más que mostrarle la soledad y la muerte.

Y todo esto se combina con un Dickens siempre y aquí especialmente poético a la vez que fresco, irónico, cómico, que nos interpela directamente. Se dirige a nosotros y si hace falta nos ordena que no dudemos de su palabra, incluso en aquellos momentos en que como lectores no podemos evitar dudar de aquella historia que se nos está contando. ¿Será su manera de decirnos que no está todo perdido?

Datos Editoriales

Título: Christmas Carol

Autor: Charles Dickens

Editorial: Chronicle Books

ISBN: 9781452136493

(Lo podéis conseguir aquí)

One Comment

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *