Monogràfics

Virginia Woolf (Londres, 25 de Gener de 1882)| Helena Villalobos

Quan això va començar com una idea ja fa un any no tenia moltes coses clares però n’hi havia una que s’ha mantingut fins ara: això havia de ser un projecte col·laboratiu. I sense cap dubte, ha sigut un encert total i m’ha permès conèixer un poc més a persones que admiro. Avui li toca a l’Helena, co-creadora juntament amb l’Adriana de Minimalist Readers (@minimalist_readers), una pàgina on els llibres són els autèntics protagonistes. Les seves fotos són autèntiques obres d’art, tenen un gust increïble escollint les edicions i converteixen cada lectura en un viatge apasionant. No podia pensar en una altra persona per aquest monogràfic i us convido a que disfruteu de la lectura que ha fet l’Helena per celebrar l’aniversari de la gran escriptora britànica.

Escrit per Helena Villalobos Torrejon, Estudis Literaris (UB)

Una cita

When I cannot see words curling like rings of smoke round me I am in darkness—I am nothing.” [The Waves, 1931]

Dues edicions

Woolf és considerada, en el panorama literari anglès i internacional, una de les renovadores de la novel·la, motiu pel qual pots trobar edicions dels seus llibres on sigui que vagis. Sempre hi ha reedicions noves, amb cobertes encara més increïbles – si es pot – que no pots deixar de desitjar.

En aquest cas amb la nova edició anglesa de Vintage Classics Woolf Series. Com és tapa tova cap dels llibres és excessivament car i són realment edicions que val la pena tenir i admirar.

sin-titulo

Font: Penguin Books

Pel que fa a les versions en llengua castellana, som molt fan de les edicions en tapa dura de Lumen. És cert que pugen una mica el pressupost, però igual que les angleses són edicions molt cuidades per una autora que s’ho mereix. De fet, en els llibres de Woolf recomanaria sempre la tapa dura pel desgast al qual es veurà sotmès el llibre.

eh420961

Fuente: Lumen

Què té Virginia Woolf?

Si hem de ser sincers, admetrem que Woolf no és una escriptora senzilla. Sempre et reclama, et complica i juga amb tu com una carrera en vòrtex (per això, pels que comenceu a llegir en anglès, no és un bon començament). Les seves obres són incomparables a altres autors per aquest estil tan personal i propi i a la vegada tan diferent a  sí mateix, perquè cada novel·la suposa un nou experiment, un nou camí, una manera diferent d’intentar destruir aquella novel·la decimonònica que s’havia imposat a la literatura.

S’ha de tenir en compte que el descobriment del psicoanàlisi o l’invenció del cinema va fer que els autors es plantegessin el seu lloc al món. Per què hem de representar la vida a la literatura si el cinema pot aportar una experiència molt més real? Per això, l’estil de Woolf es centra en els experiments amb el propi llenguatge, el mitjà que podria separar la literatura del cinema. En el meu cas, el primer llibre que vaig llegir  va ser A Room of One’s Own, en el qual practica una espècie d’assaig literari narratiu (no sé si el terme existeix) per explicar la relació entre la dona i la novel·la. És cert que moltes vegades se l’ha titllada d’autora feminista perquè dona suport a l’independència de la dona. No obstant això, Woolf és una autora molt esmunyedissa i això és el que més li agrada.

Lectura rere lectura, veus alguna cosa que se t’escapa; és com anar dins un túnel en el qual les llums van passant perquè creus que tens el sentit, que has aconseguit alguna cosa i després tornes a estar una altra vegada enmig de l’obscuritat. Et perds i et trobes en el desafiament lector que intenta donar compte d’aquest món boig en què dues persones que es creuen pel carrer durant un segon poden tenir una relació molt més profunda del que sembla.

Un personatge

És molt difícil triar un personatge dins l’univers Woolf, però si hagués de triar, Septimus Warren Smith a Mrs Dalloway està construït per representar a través del trauma de la Primera Guerra Mundial, l’altra cara de la moneda de la protagonista, Clarissa Dalloway.

Malgrat aquesta dependència entre els personatges, Warren Smith resulta ser un personatge complexe en sí mateix. De fet, la seva transformació de jove shakespirià idealista fins al soldat traumatitzat es construeix durant la narració sense necessitat d’un paràgraf apart per a que el lector quedi informat. La seva història es construeix a mesura que la lectura avança i es descobreixen pensaments dels altres personatges respecte ell. És més, les seves incursions i diàlegs adquireixen sentit en la totalitat del seu relat. Per tant, no és una predilecció per la identificació sinó perquè una vegada entres en el seu discurs, et roba l’ànima per destrossar-la.

Si t’ha agradat Virginia Woolf, t’agradarà…

Llegeix qualsevol altra cosa seva. Les seves novel·les són tan dispars entre sí que semblen autores diferents. Acceptaré que els experiments lingüístics segueixen essent els mateixos però, tot i així, crec que mai s’ha llegit suficient a Virginia Woolf, perquè aconsegueix sorprendre’t a cada gir, en cada paraula.

No obstant, un descans de la seva narrativa sempre és necessari. Si aquest és el teu cas, apunta els següents noms: Clarice Lispector, Doris Lessing, Jeanette Winterson o Zadie Smith. Ni són de la mateixa època ni molt menys s’assemblen entre elles i això inclou el fet de ser dones. No obstant això, són autores que exploren temes com la identitat, el llenguatge o la seva contemporaneïtat. Autores per a gaudir del desafiament lector que pretenen deixar marca retorçant el sentit. Llegir mai no ha de ser fàcil.

Foto destacada: Wikipedia

One Comment

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *