Articles,  Projectes

Sobre les oportunitats, els llibres i el cafè

Avui no escriuré sobre llibres, ni sobre marques, ni sobre literatura infantil… avui us porto notícies fresques (i com sempre grans dosis d’il·lusió). No és la primera vegada que ho dic, i al final em dóna la sensació que us repeteixo molt les coses però el projecte en què s’està convertint a poc a poc (i amb bona lletra) Lletraferits m’està portant una felicitat immensa, a través de les persones que em seguiu a Instagram i tots aquells que llegiu aquest blog.

Aquest vull que sigui un espai per parlar de llibres, no tant de mi, però si tot el fenomen blogging s’ha fet  tant i tant prolífic és perquè som humans i no podem evitar comunicar-nos i  compartir. I jo m’estic sentint molt còmoda compartint aquesta part de mi amb vosaltres.

Aquest cap de setmana s’ha celebrat a Barcelona l’Utopia Market de Poesia al barri del Poblenou. És un model de festival molt interessant, que fins ara s’havia celebrat en edicions basades en la fotografia i que està preparant una edició centrada en la il·lustració. 

Processed with VSCO with hb2 preset

En aquesta edició han volgut posar tot el protagonisme en el poesia, sona bé, no? Durant aquest cap de setmana s’han succeït concerts, recitals, activitats, editorials… I com diem aquí, què és un bon llibre sense un bon cafè? Els encarregats de portar la beguda en aquesta festa literària han sigut els de Cafés El Magnífico (que pels coffee lovers és simplement el paradís).

A la hora d’escollir quina de les seves mescles portarien a Utopia ho tingueren clar, només podia ser un: el Balzac. Una mescla de cafès asiàtics i centreamericans que rendeix homenatge a un dels grans amants del cafè i un del més grans escriptors de la literatura universal.

Processed with VSCO with hb2 preset

Processed with VSCO with hb2 preset

I com a mi Balzac no m’agrada gens i la Clàudia Sans ho sap, em va proposar escriure un text sobre la relació entre Balzac i el cafè. Després de dies, d’entusiasme, de suar il·lusió, de tensió, de por i de repetir, repetir i repetir, va sortir això:

“Les línies al principi reposades i curoses, van inflant-se com les venes d’un colèric, trontollen, cobren ritme més accelerat, s’exciten i s’exalten convulsivament, tacades per les marques del cafè amb què el poeta esperonava i feia galopar els seus nervis fatigats.”  Stefan Zweig ha sigut qui millor ha retratat aquest Balzac  inquiet, nocturn, desvetllat pel cafè a mitjanit, fora de sí pel suïcidi d’un dels seus personatges. Sabem que bevia una cinquantena de tasses de cafè al dia. Sabem que dormia prop de quatre hores. Diuen que el cafè l’acabà matant. Com hauria pogut Balzac escriure tot el que va escriure sense la cafeïna? Com hauria pogut confondre els límits translúcids entre el món real i el món de la ficció? Ell va renunciar a tota vida, a tot amor i a tota passió terrenal a canvi de l’obra monstruosa que creà. A canvi de viure-ho tot a través dels seus personatges. A canvi d’acabar dibuixant tota la comèdia humana en els metres quadrats d’una habitació. Només volgué conservar una passió, un vici d’aquest món: el cafè.

Processed with VSCO with hb2 preset

Gràcies Clàudia i gràcies Cafès el Magnífico per aquesta oportunitat. Heu fet un regal de reis amb això. Aprofito per recomanar-vos molt ferventment el llibre de Stefan Zweig Tres maestros (Balzac, Dickens y Dostoievski), llibre del qual està extreta la cita que acompanya el principi del text i que és una joia, un monument a la literatura. I que és la invitació més seductora que ningú podrà fer-vos mai a la lectura d’aquests tres genis.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *