Ressenyes

La broma, Milan Kundera

Hola a tots, aquesta ressenya l’hauria d’haver pujat a la web la setmana passada però no vaig tenir temps. Aquesta recomanació és fruit de la mateixa assignatura que em va fer conèixer Shalámov, que el mes passat va ocupar l’espai de recomanacions amb el seus Relats de Kolimá. És fruit, també, de la primera lectura de Milan Kundera, que estic segura que no serà la última. Us seré sincera: he marcat tants i tants passatges que hauria de tornar-me a llegir el llibre per seleccionar-ne un. Ho deixarem a l’atzar.

“Pero en seguida me di cuenta también de que aquel hogar no era de este mundo (¿y qué hogar es, si no es de este mundo?), de que lo que cantábamos y tocábamos era solo un recuerdo, una reminiscencia, la conservación de la imagen de algo que ya no existe, y sentí cómo la tierra firme de aquel hogar se hundía bajo mis pies, cómo caía, cómo sostenía el clarinete junto a la boca y me hundía en la profundidad de los años, en la profundidad de los siglos, en una profundidad inconmensurable (donde el amor es amor y el dolor, dolor), y me dije con sorpresa que mi único hogar era precisamente aquel hundimiento, aquella inquisitiva y anhelante caída, y seguí así entregado a ella, experimentando un dulce vértigo.”

Milan Kundera (Brno, 1929) s’estrena com a novel·lista amb aquesta obra. Qui han seguit la seva trajectòria posterior parlen d’aquesta com una novel·la excèntrica, que poc té a veure amb l’autèntica poètica de la novel·la kunderiana com seran El llibre del riure i de l’oblit o La insuportable lleugeresa de l’ésser. No obstant, premiada al 1968 per la Unió d’Escriptors Txecoslovacs, La broma és una novel·la fantàstica.

Què passa quan una broma va massa enfora?

Allò que t’ha canviat la vida pot ser fruit d’un moment d’inhibició, o tal vegada amaga quelcom més profund que no sabies ni que tenies dins? Es pot fer broma del comunisme i sortir-ne il·lès? Ludvick Jahn és un estudiant universitari i membre del partit comunista, que s’enamora d’una companya seva i durant l’estiu que passen separats s’envien postals. Davant el poc sentit de l’humor i la rigidesa de la noia decideix enviar-li una postal, fent broma del pensament comunista, declarant el seu optimisme com l’opi del poble. Era realment una broma? Ni una petita part de la seva persona ho pensava? Sigui com sigui, Ludvick és expulsat de la universitat i del partit comunista per aquesta ofensa i és obligat a ser empresonat, formant part del servei militar per enemic del poble. Si a Kundera li agrada treballar amb dicotomies que conviuen en tensió, per encabir una broma amb tanta força només es pot plantejar en un escenari extremadament contrari. I què hi ha de més contrari que un comunisme stalinista convençut fins a la medul·la d’ell mateix?

La novel·la orbita al voltant de Ludvick però també deixa pas a altres personatges, altres veus, que van creant les constel·lacions temàtiques. És veritat que la novel·la té un argument definit, i tot i que les reflexions van més enllà de la trama mateixa, no es centra tant en allò eteri com si farà en les seves novel·les posteriors. Us la recomano molt i molt, és una novel·la intel·ligent, increïblement armada, perspicaç, ingeniosa, irònica, plena de matisos… Una novel·la sobre el fracàs inevitable de l’home que l’ha de conduir fins i tot a la hora de la venjança, al resultat més ridícul. Un personatge superat per la vida i per la pròpia història.

DADES EDITORIALS

Títol: La broma

Autor: Milan Kundera

Editorial: Tusquets

ISBN: 978-84-8383-720-7

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *