Monogràfics

Dante Alighieri | Marc F. Cuyàs

Una de les coses que m’agradaria aconseguir amb Lletraferits és que la gent perdi la por als clàssics. Perquè els grans escriptors no coneixen el pas del temps. I els grans lectors ens ho demostren. Avui us porto un dels lectors més àvids, més apassionats, més sensibles de Dante. Si el Marc no us fa perdre la por, no sé qui ho farà.

Escrit per Marc F. Cuyàs

Una cita

e par che de la sua labbia si mova / un spirito soave pien d’amore, / che va dicendo a l’anima: Sospira.

I sembla que dels seus llavis sorgís / un esperit suau d’amor ple, / que a l’ànima va dient-li: – Sospira!

Dues edicions

Tot i que la cita és del poema XXVI de la Vita Nuova crec que a partir d’ara només us parlaré de la Commedia (això de Divina va ser afegit després de la mort de Dante). Al meu parer només hi ha una traducció d’aquesta gran obra que valgui realment la pena i és la traducció d’Ángel Crespo. És una traducció perfecta en molts sentits. Però com estem acostumats en aquest país, cada cop és més difícil de trobar. Ara per ara només està disponible en dos formats: una, de Seix Barral: un estoig amb els tres volums, bilingüe i potser un pèl massa cara.

41od94aqrhl-_sx292_bo1204203200_

Font: Amazon

L’altra format, i és el que trio com a edició de tapa dura, és la de Galaxia Gutenberg, de gran format (aquesta sí, molt cara) i il·lustrada per Miquel Barceló. És una edició preciosa, també bilingüe, i amb la traducció i notes de Crespo i que si us agrada aquest text val la pena estalviar per anar comprant poc a poc els tres volums.

8043872017_2

Font: Iberlibro

L’edició en tapa tova la trio exclusivament per les il·lustracions perquè és una traducció al francès i ja no la puc jutjat. Aquest volum de Diane de Selliers Éditions recull tots els dibuixos que el gran Sandro Botticelli feu per al text dantesc. Torna a ser una edició cara però val molt la pena… Per què? Perquè aquest dibuixos mostren com un text tan medieval com és el de Dante en realitat ja està apuntant a la modernitat Renaixentista.

divine comedie

Font: Selliers Éditions

Què té Dante?

És molt fàcil respondre a aquesta pregunta: Dante és el millor poeta que la Humanitat ha tingut mai. Sí, pot sonar categòric però és així. Dante va escriure l’obra enciclopèdica que és la Commedia condensant tota l’essència de l’ésser humà i l’esperit medieval alhora que ho feu amb una bellesa impol·luta (és impossible oblidar les seves metàfores), renovant totes les convencions lingüístiques del moment (l’italià actual és fruit del florentí que va utilitzar), donant respostes a les gran preguntes que han condicionat l’Home (tals com la mort, l’amor i la fe), descrivint uns personatges de gran aprofundiment psicològic (siguin homes o dones i amb una intensitat que és impossible que no trasbalsi la nostra ànima.

L’únic que podria competir amb tot això és Shakespeare (el millor dramaturg que la Humanitat ha tingut mai) però Shakespeare parteix amb avantatge i és que fa servir un idioma molt quotidià  i entenedor. En aquest sentit Dante pot resultar més complicat en un principi i cal conèixer mínimament la història, els personatges que hi apareixen i els valors medievals que Dante defensa. Per això abans de llegir el text cal llegir una mica sobre el text (Crespo té un llibret boníssim editat per Acantilado que serveix perfectament per a aquest propòsit.)

Un personatge

Al llarg de la Commedia apareixen multitud de personatges: papes de Roma, poetes com Arnaut Daniel, Guinizelli o Homer, sants i santes, herois mítics com Ulisses, gegants bíblics, polítics florentins, reines d’Egipte i Cartago o fins i tot el propi Mahoma. Però per a mi el que té un caràcter especialment carismàtic és Virgili, el poeta llatí que acompanya a Dante a través del seu viatge per l’Infern i el Purgatori.

Virgili és el seu mestre, és en qui es veu reflectit l’autor i és aquella ànima extremadament humil que només vol el bé de Dante i que l’ajuda perquè Beatriu així li ho ha demanat. Virgili sempre té pressa per sortir de l’Infern perquè és un lloc esgarrifós però també per veure què hi ha més enllà, què hi ha al Purgatori. Té moltíssima curiositat i tot ho sap. Dante és una mica ximplet, es desmaia constantment i Beatriu és molt altiva i orgullosa. Però Virgili és aquell mestre que tots volem tenir. Qui millor que ell, el màxim poeta de la literatura llatina, per ensenyar-nos tots els misteris?

Un dels moments per a mi més grans de tota l’obra, més punyents, no és cap dels càstigs divins que s’hi presencien, ni la visió del Paradís, ni les paraules de grans homes i dones de l’antiguitat. És el moment en que Dante es gira i Virgili ha desaparegut. Virgili desapareix perquè un cop han pujat a dalt de tot del Purgatori, ell ja no pot seguir, perquè és una ànima condemnada (en tant que no està batejada i no va arribar a conèixer mai la fe de Crist). És en aquest moment que Dante escriu un passatge preciós entorn a l’amor fraternal i l’amor a la saviesa, i al desconsol de saber que ha perdut el seu guia.

Si t’ha agradat Dante, t’agradarà…

Si t’ha agradat Dante, i vols llegir quelcom en prosa, et pot agradar Boccaccio, qui era un gran, gran, gran admirador del poeta florentí. De fet és gràcies a ell que Petrarca (que també et pot agradar) el llegí; és gràcies a Boccaccio  que ara el coneixem com el coneixem. A més, ara sí, Boccaccio escriu obres d’humor ben divertides.

També et pot agradar, si vols llegir poesia, el poeta esmentat abans, Arnaut Daniel, un dels millors i més coneguts trobadors i influència directa de Dante. (Com no, Acantilado té un altre llibret preciós amb les seves poesies).

Si vols llegir quelcom més modern, més “actual”, et pot agradar The Waste Land de T. S. Eliot, un poema més o menys de caràcter èpic que reflecteix molt bé les contradiccions de la fe i del món en el que vivim. És, sense pensar-ho, un dels grans poemes del segle XX.

I, finalment, si vols llegir quelcom “actual” i en prosa, i sobretot si t’ha agradat aquest esperit medieval, aquesta filosofia tan interessant, pots llegir (com no) El nom de la rosa d’Umberto Eco (de fet, en alguns fragments es menciona a Dante i tot!)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *