Monogràfics

Federico García Lorca | Mar Viayna

Pocs autors m’han fet tremolar com Lorca. I durant uns mesos vaig pensar que escriuria jo mateixa aquest monogràfic. Amb el temps vaig entendre que aquesta secció no era meva (no ho havia de ser) i vaig entendre, també, que ningú millor que la Mar per parlar d’ell. Ella està dedicant el seu treball de final de grau a Lorca i no m’he equivocat gent. És el monogràfic que el gran Lorca es mereixia. Mar, has fet que em torni a enamorar de la seva literatura (inclús més). Moltíssimes gràcies. 

Escrit per Mar Viayna

Una cita

Porque tú crees que el tiempo cura y que las paredes tapan, y no es verdad, no es verdad.  ¡Cuando las cosas llegan a los centros, no hay quien las arranque! [Bodas de sangre, 1931]

Dues edicions

… i mitja! Primer de tot us en vull ensenyar una de bonica. El que fa màgica la poesia és la seva capacitat d’evocar imatges; així doncs, res millor que acompanyar els versos de Lorca amb els seus cavalls blaus. Aquells qui seguiu d’a prop Lletraferits, ja deveu imaginar-vos de quina us parlo… Us deixo aquí de nou l’edició dels 12 poemes il·lustrats de l’editorial Kalandraka.

Sin título-1

Foto de Kalandraka

Seguim amb l’edició més completa.  Aquest últim curs de la carrera m’he llançat a viure Lorca d’una manera que m’era desconeguda fins ara, passar de llegir-lo a estudiar-lo no és una tasca fàcil, com tampoc ho és a vegades trobar el text idoni sobre el qual t’has de recolzar. La publicació de les seves obres és sovint problemàtica. És per això que us recomano els volums d’Edicions Cátedra. En el cas de Poeta en Nueva York, per exemple, el text que presenten recull les variants dels diferents manuscrits que l’autor va deixar o els petits canvis que va anar efectuant, a part de les il·lustracions amb que aquest es plantejava acompanyar la seva obra. A més, cada volum conté també una introducció amb totes  les claus que ens cal conèixer si volem arribar a una interpretació profunda de l’obra que tenim a les mans.

ca00062114

Foto de Cátedra

I la meitat que us havia promès és la que podríem designar com a pràctica. L’edició és d’Austral, mida “butxaca” real. Recull els poemes que configuren Poeta en Nueva York i també la conferència que l’autor va dedicar a tota la seva obra escrita a Amèrica. Dur una bona dosi de versos a la butxaca per a una possible emergència poètica no va mai malament!

portada_poeta-en-nueva-york_federico-garcia-lorca_201411261324

Foto d’Austral

Què té Lorca?

Ras i curt –i a mode d’embarbussament–: Lorca ho té tot; i per sobre de tot té la seva mirada, que ho canvia tot.  Lorca és el folklore d’aquell qui està enamorat de la seva Granada sense mar, és també el poeta de la gran ciutat, és amor i és dolor, és felicitat tenyida de desgràcia, és bellesa que fa mal, és la veu que denuncia les més grans injustícies del seu temps, però també aquell qui expressa a través dels seus personatges tot allò que el temps que li ha tocat viure no li deixa dir sense metàfores camuflades o sense el seu lenguaje de las flores.

Lorca és a vegades simbolisme; peix lluna, cavall blau, cel groc, vent verd. I d’altres és el Lorca de la cita que he escollit –en efecte, té centenars de versos més bells que aquests, però no més directes–  el Lorca que parla clar, que demostra que la bellesa poètica són també els versos de denuncia. Però si he de triar una sola paraula per a definir-lo no m’ho penso ni un segon: Lorca és passió, i aquesta és la mirada que ho inunda tot de la que abans us parlava. Passió descontrolada, tràgica;  passió reprimida, de tan punyent, immensament bella.

Lorca és acariciar vellut i espart a la vegada. Lorca és passió, i la passió, l’essència de la vida.

Un personatge

Em salto una mica les normes per a parlar-vos d’un bon grapat de personatges que, al cap i a la fi, no deixen de ser-ne un de sol. El personatge femení en l’obra de Lorca es fracciona en diferents cossos i diferents obres però tots ells estan tallats seguint el mateix patró. El poeta mostra en els seus personatges femenins el patiment sofert per les dones de la seva època però a la vegada les dota de valors i d’una identitat molt contemporanis. Dones fortament vinculades a la realitat, que toquen de peus a terra però que tenen somnis i aspiracions,  i a la vegada dubtes i temors… Fidel als temes que caracteritzen la seva obra, sovint encarna en elles la tragèdia de la passió frustrada. Així doncs, Yerma, la novia de Bodas de Sangre o qualsevol de les dones de la família Alba –protagonistes de l’anomenada trilogia lorquiana– són dones fortes, arrelades a la seva terra, que anhelen ser lliures i que actuen, sempre, segons allò que els dicta el seu cor.

Si t’ha agradat Federico García Lorca t’agradarà…

Si t’ha agradat el Lorca poeta t’agradarà el Lorca dramaturg, si t’ha agradat el Lorca preavantguardista t’agradarà també el que té regust surrealista. I si ja no et queda per llegir cap paraula que hagi sortit del puny d’el duende, segurament t’agradarà l’obra del seu amic i poeta Luis Cernuda.   

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *