Ressenyes

Les ciutats invisibles, Italo Calvino

“También las ciudades creen que son obra de la mente o del azar, pero ni la una ni el otro bastan para tener en pie sus muros. De una ciudad no disfrutas las siete o las setenta y siete maravillas, sino la respuesta que da a una pregunta tuya”

No he penjat aquesta entrada abans per falta de temps. No l’he escrit abans per falta de valentia. Els que heu llegit aquest llibre, com es fa una ressenya de Les ciutats invisibles? Però em vaig obligar a fer-ho perquè, si de recomanar es tracta, no em podia guardar aquest llibrot per mi. El primer que et pregunten quan et proposes recomanar un llibre és: ah, i de què va? I crec que, des d’aquí comencem sempre malament.

Les ciutats invisibles, especialment, no crec que es deixi classificar així (com tot bon llibre, per altra banda). El llibre va sobre la descripció de les ciutats de l’Imperi de Kublai Kan per part de Marco Polo. I ja està, em puc quedar més ampla que llarga.  I si el podem reduir a això, per què recomanar-lo?

 “La mentira no está en el discurso, está en las cosas”

Rere cada un d’aquest relats s’hi amaga la més alta habilitat de descripció pròpia de les grans cròniques o els grans llibres d’exploradors. S’hi amaga, també, la ploma dels millors contistes. Però sobretot, i és el que considero la fa una obra tan magnànima, té una potència lírica desbordant. Rere un llibre disfressat de narrativa, ens trobem una antologia de textos breus, perles que una a una es van digerint i que podries llegir perfectament de manera individual, o invertint l’ordre.

De fet, les ciutats estan ordenades de manera “aleatòria” (em permeto deixar-ho entre cometes perquè hi ha molts estudis que es plantegen el sentit d’aquesta ordenació però no acabem de saber el sentit últim). Quin sentit adquiriria l’obra si la llegíssim a l’inrevés? O si agrupéssim les ciutats per categories?  A nivell de llenguatge també l’he vist contaminat de lírica per tot arreu. A més de l’ús tan particular que en fa Calvino, m’ha recordat a les teories de Jakobson. Cada paraula sembla allà impresa en pedra. Està allà i no podria ser cap altra.

Un llibre necessari; un d’aquells on tornes de tan en tan com un bàlsam. Una mica més llegit i tu, una mica més noble.

“La ciudad celeste es ésta y por su cielo corren cometas de larga cola, lanzados a girar en el espacio por el solo acto libre y feliz de que son capaces los habitantes de Bersabea, ciudad que solo cuando defeca no es avara calculadora interesada”

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *