Monogràfics

Iannis Ritsos | Laura Ballesteros

Escrit per Laura Ballesteros

Una cita 

“Només que, a l’últim moment, els seus ulls foscos

es va aturar enormes, esbalaïts, encisadors, com si de sobte

   copsessin

tot el sentit de la vida, tota la vanitat del seu poder,

i potser tot el sentit de la bellesa, sempre irrealitzada, i

tanmateix viscuda.” [Crisòtemis]

Dues edicions

Si hagués d’escollir una traducció de Ritsos per la correspondència amb la seva veu poètica aquesta seria la del dramaturg i traductor català Joan Casas. Tanmateix, Casas no ha estat ‘fidel’ a una editorial en concret per a traduir l’obra del poeta, així que em decanto per les traduccions publicades a Adesiara. Els llibres, de tapa tova i disseny senzill, inclouen la possibilitat de llegir els poemes en la seva versió original.

Per a aquells que estiguin més avessats a llegir en castellà recomano l’edició, també de tapa tova, que té Acantilado. D’aquesta edició en destacaria el disseny de la coberta, més atractiu que en la versió d’Adesiara. ja que inclou la il·lustració d’un detall arquitectònic que es pot interpretar com una mena de símbol de la individualitat del personatge.

Què té Iannis Ritsos?

La mort i la decadència actuen com el leitmotiv d’una poesia que analitza la caiguda d’una identitat grega, anteriorment inqüestionable, en l’ostracisme que comporta un règim autoritari. Aquesta grecitat, tal com l’anomena el mateix Ritsos, descobreix una necessitat urgent de memòria col·lectiva des d’una veu poètica que ignora les dissertacions abstractes i para esment en la realitat quotidiana de les petites coses.  

Tot i que aquest clam nacionalista podria no ser un al·licient per a lectors gens habituats a aquesta mena de literatura, Ritsos prové de la bella tradició grega, i com a tal, situa el cos en el nucli del poema. Hem d’entendre aquesta corporalitat no des del pressupòsit d’entitat física indissoluble sinó fragmentada en unes al·legories metonímiques que alleugereixen el pes de la sentència del pas del temps.

D’entre tota la vasta producció literària de Ritsos, en destacaria el seu magistral recull de poemes dramàtics Quarta Dimensió que s’allunya de la vessant més compromesa però conserva la preocupació per la història i la subtilesa corpòria. Delimitats entre dues acotacions en prosa, uns testimonis heroics prenen la paraula des d’un espai aristocràtic en runes, on la realitat immediata es confon amb el relat mític.

Un personatge

Podria ser qualsevol dels testimonis de Quarta Dimensió, però es tracta d’escollir un personatge i aquest seria Ismene. Aquesta versió de la germana petita d’Antígona posa en entredit la moralitat de l’heroïna grega; aporta al mite una nova revisió amb la mirada d’aquell que ha triat sobreviure a morir per uns ideals.Si t’ha agradat Iannis Ritsos, t’agradarà…

Si el que al lector li ha cridat l’atenció és la cara més compromesa, li recomanaria Mare Coratge de Bertolt Brecht. La distància crítica davant de la passió desmesurada que reclama el teatre brechtià s’adiu molt a la lectura que reclamen els versos de Ritsos.  D’altra banda, en el cas que li interessi la sensualitat de la que parlava, és probable que la trobi reflectida en un dels autors grecs contemporanis més aclamats des de l’òptica europea: Konstantinos Kavafis.

FOTO DESTACADA:  El punt avui

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *