LIJ | Promoció de la lectura,  Ressenyes

El jardí secret, Frances Hodgson Burnett

Hola a tots!

Feia massa temps que no em passava per aquí però espero anar recuperant el ritme (sobretot perquè no estic sola, i a poc a poc podreu veure qui ens acompanyarà els propers mesos per aquí).

Sabeu que un dels pilars d’aquest blog per a mi (o sempre he intentat que així sigui) és la importància, la consideració i la defensa dels clàssics. Per això, quan vaig començar a ficar-me dins el món de la literatura infantil i juvenil (perquè sí lletraferits, és tot un món) vaig decidir que llegiria, a més dels fantàstics llibres que es publiquen actualment, tots els clàssics que pogués.

Quan era petita i sortia de classe de ballet em solia quedar una estona a la biblioteca. En una d’aquelles va arribar a les meves mans la pel·lícula basada en aquesta novel·la, i només recordo que em va deixar meravellada. Com no tinc precisament el do de la memòria vaig oblidar el títol, fins que un dia vaig llegir una contracoberta i vaig descobrir que en realitat aquella història havia estat sempre allà en forma de llibre.

I sense allargar-me més, anem a parlar de llibres!

La caracterització dels personatges: el pilar de la obra

 “Va restar immòbil sobre aquell terra de pedra, amb l’aire d’una ombra negra, petita i fora de lloc, i es va sentir tan petita, perduda i fora de lloc com semblava”.

L’obra no té una trama molt frenètica: una nena orfe va a viure a casa del seu tiet a Anglaterra després de la mort dels seus pares a l’Índia a causa d’una epidèmia. Com bé indica el títol, un jardí – aparentment secret – serà el nucli de la història. Evidentment no hi ha cap tipus d’engany: el jardí és el protagonista en cos i esperit. I per què així? Ho és en cos perquè és el gran escenari de la novel·la, l’escenari de l’esdevenir dels dies. I espiritual perquè és el jardí i en última instància, la naturalesa, el que marca els tempos i la gran transformació dels personatges.

Perquè si el floriment del jardí és el protagonista, també ho és el floriment dels protagonistes. La Mary, una nena malcriada i bastant insuportable, i el Colin, un nin escanyolit que creu que es morirà d’un moment a un altre, gràcies a la presència del jardí i d’en Dickon – un nen pobre que encarna el mateix esperit de la natura i de persona desperta, connectada amb la terra – viuran aquest renéixer, aquest enfortiment i aquest despertar.

DSC_0505

Una tensió històrica

Ens trobem – com moltes obres que han aconseguit fer front al pas del temps – amb una tensió entre una mentalitat d’època i la modernitat en el to de la narració. Per una banda, no podem ignorar que hi ha elements que ens semblen superats, que ens grinyolen, sobretot pel que fa al tractament dels indis i els negres, amb una mentalitat encara bastant colonial. El que no podem negar tampoc és que aconsegueix fer un retrat de les tensions històriques pel que fa al gènere, la classe social i la nacionalitat.

És d’agrair, encara que sigui filar prim, que la histèria sigui per fi en aquest llibre una característica masculina. Aquesta malaltia, tan desafortunadament atribuïda a les dones, sacseja Collin. I serà el jardí i el poder de renaixement de la naturalesa, qui aconseguirà transformar els nens.

El poder del llenguatge

“Durant aquest segle apareixeran centenars de coses encara més sorprenents. Al començament la gent no vol creure que sigui possible una cosa nova o estranya, després comença a desitjar que ho sigui, i finalment s’adona que ho és; aleshores ja existeix i tothom es pregunta perquè no s’havia fet segles abans. Una de les descobertes del segle passat fou que els pensaments, els simples pensaments, són tan poderosos com les piles elèctriques, i que poden ser tan beneficiosos com la llum del sol o tan perjudicials com el verí”

I quan pensava que la teoria literària m’havia fet perdre completament la cordura i veia referències arreu, just al final del llibre em trobo aquest fragment. Doncs sí, si finals del XIX reivindica el llenguatge, el segle XX serà la gran explosió. I el personatge de Collin és l’exemple perfecte de tot això. Un nen que es creu geperut, histèric i moribund. Un nen que n’està tan convençut fins al punt d’estar-ho de veritat.

Perquè el llenguatge ho és tot. TOT. I si una mentida, una convenció, una creença, és repetida moltes vegades per moltes persones, esdevé – tristament – una “veritat”. És la reivindicació del llenguatge com a productiu, com a generador de pensament i fins i tot, de realitat.

Pot ser, si des de petits ens fessin copsar la màgia o el poder del llenguatge, avui ens abstindríem de dir segons quines coses, utilitzaríem els mots amb la mateixa cura que s’empren les armes.

Una novel·la tendra, ben aconseguida i sobretot per a totes les edats. No l’agafeu amb el prejudici de l’etiqueta “literatura infantil /juvenil”. Gaudiu-la i deixeu la vostra opinió a comentaris!

Mentre llegia la novel·la vaig trobar pel meravellós món de Etsy, Sarah Trumbauer. Us deixo el preciosíssim relat que ens pertoca però us convido a que aneu a fer una ullada a la seva botiga. És delicadesa i amor… (Us deixo aquí l’enllaç a la seva botiga)

il_570xn-779944188_z5d1

Ens llegim la setmana que ve…

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *