Articles,  LIJ | Promoció de la lectura

Llegir molt o llegir millor? La promoció de la lectura comença a casa

«No és senzill motivar infants i joves en una activitat que requereix temps i constància, i encara menys en un moment ple d’altres possibilitats que gairebé es promocionen soles. I perquè això sigui possible seria bo que tots assumíssim la nostra part de responsabilitat: pares, mestres, biblioteques, llibreries, mitjans, autors, governants… No s’hi val carregar tot el pes als centres educatius i mirar cap a una altra banda, una estratègia a la qual s’ha recorregut massa sovint  i  que  pot  donar  certs  resultats  en  primers lectors, però que està condemnada a fracassar quan arriba  la  duríssima  prova  de  l’adolescència  (quin interès pot tenir per a un adolescent una activitat vinculada exclusivament a l’àmbit escolar?)».

Aquesta breu anotació de Carles Sala, recollida per Pere Martí i Bertran al seu article La biblioteca personal: una reivindicació, ens va genial per començar a parlar del tema que aquí ens pertoca: la promoció qualitativa de la lectura.

Pot ser el concepte sembla artificiós però té tot el sentit del món. Podríem pensar que la promoció de la lectura es basa en aconseguir que l’infant llegeixi molt. I sí, en part és això. No obstant, la majoria d’especialistes apunten que l’hàbit lector no només és una acumulació de lectures. És essencial entendre que, efectivament, no és pot pensar l’hàbit lector si no és com un projecte en el temps. Però podríem dir que l’hàbit de la lectura es sustenta en tres potes (que ja sabem que és la forma més estable de suportar una superfície): la constància (basada en una acumulació de lectures i una certa perdurabilitat i periodicitat en el temps) però també un criteri basat en la diversitat (És capaç l’infant de llegir coses diverses? Llegeix sempre el mateix?) i finalment, l’hàbit lector també té a veure en la valoració de les obres, és a dir, les competències que té aquell lector per fer lectures crítiques.

baby-2598005_1920

I com es pot fomentar aquesta capacitat crítica del nen per parlar de llibres? La resposta pot semblar una obvietat però és a través de la conversa literària. Com indica Chambers al seu llibre Dime: Los niños, la lectura y la conversación, probablement el text de referència quan parlem de conversa literària, no hem de buscar la conversa per la conversa sinó que aquesta juga un paper essencial en els lectors, que aprenen a discriminar, pensar i gaudir de la literatura. La conversa literària és “el millor entrenament que existeix per parlar bé d’altres coses. De manera que, ajudant als infants a parlar de les seves lectures, els ajudem a expressar-se sobre la resta de la seva vida” assegura Chambers.

La diferència entre nens que tenen la conversa literària associada al seu hàbit lector i els que no és espectacular. Aquí a Catalunya tenim la sort de comptar amb projectes educatius com els impulsats per Lara Reyes a l’Escola Cesc Aldea de Terrassa, que no només han implementat una temps setmanal de conversa literària sinó que han basat el projecte educatiu del centre en la lectura. I es nota en el domini que tenen aquells alumnes no només del metallenguatge per parlar de les lectures, sinó també en la riquesa lèxica i la competència comunicativa en general.

Chambers tot i desenvolupar tota una metodologia per dur a terme la conversa literària, es dirigeix a l’àmbit educatiu. I, tot i que la conversa literària podríem pensar que es competència de l’escola, hem començat aquest article subratllant la importància de que tots els agents de promoció de la lectura vagin a una. I aquí la família no es pot desvincular. Joan Portell, especialista en promoció de la lectura indica, tant a la seva tesi doctoral com al seu llibre de caire més divulgatiu (Llegim? Com fer lectors entusiastes, 2017), que la família és l’agent que més influència té en el futur lector dels infants. L’escola pot salvar els que no reben aquesta promoció lectora de casa de la seva desaparició però ni de bon tros compensa els resultats d’una família que sí la promociona.

En els seus estudis, Joan Portell ha pogut veure una relació entre el passat lector de l’infant i els estudis superiors que desenvoluparà posteriorment. Fets com explicar contes, tenir presència de llibres a casa i posseir una biblioteca personal a l’abast van directament lligats als resultats acadèmics posteriors. Per això, pot ser interessant com a famílies ser conscients que, a més de l’hora del conte, hem de fer que els llibres siguin quelcom natural i present a les seves vides i la conversa literària és una bona manera de assolir-ho.

people-2557508_1920

L’educació està canviant i el procés d’aprenentatge es considera igual o més important que la fita on cal arribar i en l’educació literària no és diferent. Ja no estem parlant de memorització sinó d’interpretació, que hauria de derivar en un major gaudi de la lectura. Felipe Munita i Mireia Manresa, ambdós investigadors a GRETEL, grup de Recerca de literatura infantil i juvenil i educació literària de la Universitat Autònoma de Barcelona, en l’article La mediación en la discusión literaria no només fan patent la importància d’aquesta pràctica i la responsabilitat del mediador sinó que també donen unes pautes que de ben segur poden servir per orientar els futurs responsables de la pràctica. El mediador, tot i que podria semblar una paraula carregada de professionalitat – i ho és – la descriuen com l’encarregat de gestionar interaccions i guiar en el procés d’aprenentatge. No obstant això, hem de deixar de vincular-ho al paper del mestre en exclusiu. Si després de llegir un conte intentem comentar la lectura comprovaríem que podem parlar de llibres amb els nostres fills com parlem del temps o sobre allò que han fet a l’escola.

Segons els dos especialistes, l’activitat mediadora ha de ser propera, afectiva i acompanyada. Cal un diàleg de confiança, un entrenament de la mirada, un despertar de l’autoestima, i dotar l’infant d’estratègies d’aprenentatge. Aquest últim pot ser se’ns escapa una mica de les mans però no ens sembla que les bases es poden dur a terme de manera especialment rellevant a la llar? Quin clima hi ha de més confiança per a l’infant que aquest?

No es tracta, en cap cas, de menjar-se la tasca del mestre, que és vital en el desenvolupament de l’infant com a lector competent sinó d’assumir com a pares que som part d’aquest engranatge, d’acompanyar el nen més enllà de l’hora del conte; de seguir tenint un paper actiu en la seva formació fins i tot quan ja fa lectura autònoma. Perquè la lectura, a més de ser un acte íntim i privat, un espai de gaudi, és també un element de socialització, i la conversa és una bona manera de mostrar-ho. Pots compartir amb el nen no només preguntes sobre el que ha llegit i el que li ha semblat sinó fins i tot parlar de les teves lectures i impressions, cosa que enriquirà la bilateralitat de la conversa. Perquè parlar de llibres consolida el contingut llegit, l’infant guanya en competència crítica, en metallenguatge (principalment si es treballa dins l’aula) i sobretot en autoestima lectora.

No només es tracta de llegir molt, sinó de llegir millor.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *