Ressenyes

Permagel, Eva Baltassar

La lectura d’un bon llibre sempre va acompanyada d’un cúmul de casualitats. Havia de fer una sèrie de recomanacions pre-sant jordi de novetats editorials pel programa de ràdio. Cartes a Mahalta era un gran candidat per començar el meu discurs. El llibreter em va suggerir que em mirés aquesta novetat de Club Editor, que es pronosticava seria una de les novel·les catalanes de l’any.

“Ets massa jove per saber el que et convé”. Vaig desistir per esgotament, però també per una mena de por irracional. La por, mama dominant. Resulta gairebé impossible desenganxar-se del seu mugró.

Permagel. Permagel? Què era aquella paraula? I tot i el desconeixement, el títol ja em seduïa. Per-ma-gel, “aquella part de la terra que no es desglaça mai”, una metàfora de la membrana que recobreix la protagonista com si fos cuirassa. No em va caldre res més que una contraportada per intuir que m’agradaria o si més no, que necessitava descobrir-ho.

Em vaig trobar amb una novel·la sorprenent i visceral, amb les reminiscències de la carrera poètica que avala Eva Baltassar. La novel·la comença com si res i et fa sentir com a casa, a poc a poc la seva narrativa s’aferma a tu i t’hi has de resistir. Comença un camí que no finalitzarà fins a la última pàgina, on t’adones que has contingut l’alè tota l’estona.

Somriure així fa rompre el permagel. Sona el violí. Les famílies es tanquen sobre si mateixes com vil·les assetjades. Però és la vida, la salvatge que ens cerca i ens assetja.

Ens havíem de trobar amb una heroïna suïcida per prendre consciència de parts del cos que teníem dormides, per perdre pel camí un llenguatge que teníem automatitzat i unes creences massa arrelades. Algú, amb la mort als talons, algú que sent que la butlleta de la vida li va tocar per error i que matar-se és un afer de justícia, ens ensenya què és la vida, aquesta salvatge.

DSC_0786

Hem follat tota la tarda com animals al límit de l’extinció, si fos un mascle segur que l’hauria prenyada.

Tota aquesta distesa reflexió sobre el cos, les relacions humanes, les emocions, el sentit de tot plegat, es troba compilat d’una manera original i diria fins i tot preciosista. Un preciosisme que ens recorda que ve de la poesia; un preciosisme que es tracta de posar cada paraula al seu lloc i que no hi sobri ni una coma, fins i tot quan el llenguatge és fort i la temàtica incòmoda. “Tants i tants litres de llet i jo tota blanca per dins”, una formula tan rodorediana que la vaig haver de subratllar. Baltassar segueix, representant un món que ens és proper però amb una mirada totalment nova, on la felicitat és una paraula que fa verdet, els telèfons prefereixen matar a distància mitjançant tumors o la família funciona com un dissolvent. O aquesta construcció, que havia de ser inventada. Perquè tots aquells que hem vist la pitjor cara de la vida salvatge sabem que, a més de plorar, un es pot plorar a sobre. 

Em ploro a sobre, sense voler-ho ni voler evitar-ho.

“Néixer és una desgràcia, deia, i mentre vivim prosseguim aquesta desgràcia”. Aquesta cita de Thomas Bernhard obre el llibre i inaugura aquesta visió de la vida en què la protagonista és una mena de branquilló que no fa més que resistir les escomeses, com una espècia de supervivència primitiva. I no serà aquesta la única manera de viure?

Al cap d’un temps acabes descobrint que el límit és deixar-se viure, vertical com mai, a frec del no-res, i que no només és possible habitar-hi sinó que també s’hi pot créixer de maneres diferents. Si del que es tracta és de sobreviure, la resistència pot ser sigui la única manera de viure intensament. És ara, en aquest límit, que em sento viva, viva com mai.

I perdonau si he abusat de cites però es que el llibre es ven sol. Sí, a més coses com Permagel. Sí a llibres de qualitat, originals, amb una lectura i visió pròpies. Sí a ampliar la literatura. Perquè avui en dia, davant tot aquest capitalisme literari i aquesta mercantilització que mata tot talent i tota possibilitat de noves veus, aquest llibre és, com diríem en català, un lliri entre cards. I com ha lluit.

Permagel-Eva-Baltassar-ClubEditor

One Comment

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *