Ressenyes

VELOCIREPTE MAIG: Antologia poètica, Wisława Szymborska

El mes de maig és conegut com el mes de la poesia, o almenys aquest vestit ja li queda bé. A Barcelona, a més de la Setmana de la poesia, hem tingut la oportunitat de envoltar-nos de poesia també gràcies al Velocirepte de les Biblioteques de Barcelona.

Escollir un sol llibre de poesia

A cada entrada us acabo dient també aquells llibres que han quedat descartats i aquesta vegada tenen més rellevància que mai, perquè tenim un enfilall de poetesses a l’abast que valen molt la pena. Vaig dubtar si adoptar l’Antònia Vicens, o la recomanadíssima Maria Cabrera, o la imponent Maria Sevilla.

Però tenia tantes, tantes ganes de descobrir Szymbvista-amb-un-gra-de-sorra-de-wislawa-szymborskaorska, i havia vist tantes bones recomanacions per Instagram d’aquesta autora polaca que va venir a casa amb mi. Hauré de dedicar-me a parlar de la guanyadora del Nobel del 1996 en general perquè, tot i que l’he trobat una gran antologia (editada en castellà per Lumen) i una sort de tenir en català, m’ha estat impossible d’aconseguir, tant nova com de segona mà.

Encara que em sortissis al pas,

encara em que miressis als ulls,

t’esquivaria pel caire d’un abism

més prim que una cerilla.

Crec que és una gran antologia per introduir-se a tota la obra de Szymborska perquè hi ha una selecció de tots els seus poemaris. Així, pots veure els temes més transversals de tota la seva trajectòria, però també els canvis, les subtileses, les seves inquietuds poètiques… No obstant, en el moment de tornar el llibre a la biblioteca vaig intentar comprar-lo i res. Al final no n’he trobat cap altra en català (a veure si alguna editorial s’anima a reeditar-lo). De moment m’he comprat l’antologia de Visor, traduida per Elzbieta Bortklewicz.

Si hi ha autors que han preferit – i ara més que mai – ser coneguts a través d’un personatge que han creat de les seves persones, Szymborska deia que tot el que ella era estava a la seva poesia. Tal vegada per això mai no la va impressionar la fama o els premis, ni tan sols el Nobel. I si la poesia parla d’ella, ens diu que va ser gran.

lletraferits_szymborska

 

Llenguatge clar i ment profunda

 

De què ens parla? De tot i del no-res. Del més metafísic i profund de l’existència humana i del que sovint ens destorba dins el cap. Pot ser la seva grandesa és que podem reconèixer els nostres pensaments en els seus versos. La seva poesia envolta d’una dignitat absoluta aquelles reflexions que havien passat com tantes altres dins el nostre cap.

És màgic el que Szymborska és capaç de veure i de fer amb un escarabat mort al terra, amb una pedra, amb una mirada, un gest, un pensament… És capaç de dilatar aquell detall fins a l’extrem i portar-lo a l’essència mateixa de la poesia; recobreix l’element ínfim de capes i capes de sentit. No ho fa amb un llenguatge artificiós, no li fa falta. La seva poesia és tan profundíssima que el llenguatge pot ser transparent. Il·lumina tot allò que veu, tot allò que pensa, i aconsegueix fer-nos veure les coses des de perspectives mil perspectives diferents. Un altre exemple que l’art aconsegueix enriquir la realitat. Dotar a la vida de més vida.  

En una entrevista a les responsables de la seva biografia he llegit: “Szymborska entra por las venas”. I mira, que no he trobat frase que ho descrigui millor. Entra pels porus, per les venes, per les narius, per tot. Perquè portem una mica de poesia dins tot nosaltres i ella ens la desperta de forma natural i brutal.

EXPEDICIÓ NO REEIXIDA A L’HIMALÀIA
Així, doncs, això és l’Himalàia.
La muntanya que empaita la Lluna.
L’instant de l’enlairament perpetuat
sobre un cel esventrat de sobte.
Un desert de núvols traspassat.
Una escomesa contra el no-res.
L’eco, blanca mudesa.
El silenci.
Ieti, més avall és dimecres,
Hi ha l’abecedari, pa,
I dos i dos fan quatre,
I la neu es fon.
Hi ha una pometa, tota roja,
Feta en quatre trossos.
Ieti, no només els crims
Són possibles entre nosaltres.
Ieti, no totes les paraules
Condemnen a mort.
Heretem l’esperança:
El do d’oblidar.
Veuràs com infantem
els fills entre ruïnes.
Ieti, tenim Shakespeare.
Ieti, toquem el violí.
Ieti, a entrada de fosca
Encenem els llums.
Això d’aquí no és ni la Lluna ni la Terra
I les llàgrimes es glacen.
Oh Ieti, bèstia immunda,
Pensa-t’hi bé, torna!
Així vaig cridar el Ieti,
Entre quatre parets de glacera,
Picant de peus, per escalfar-me,
Sobre la neu,
La neu eterna.

 

RES NO PASSA DUES VEGADES
Res no passa ni passarà mai
Dues vegades. A causa d’això
Hem nascut sense pràctica
I morirem sense rutina.
Encara que fóssim els alumnes
més llonzes de l’escola del món,
no tornarem a repetir
ni cap estiu ni cap hivern.
No hi ha un dia bessó d’un altre
Ni dues nits de ben semblants,
dues besades de forma igual
ni dues idèntiques mirades.
Ahir, quan algú va esmentar
El teu nom davant meu en veu alta,
Per mi va ser com si una rosa
Hagués entrat per la finestra.
Avui, ara que estem junts,
M’he tombat de cara al mur.
Una rosa? I què és una rosa?
És una flor? O bé una pedra?
Per què, mala hora, t’interposes
Amb una por innecessària?
Existeixes, doncs has de passar.
Hauràs passat, i serà bell altra vegada.
Somrients, mig encerclats,
provarem de retrobar la concòrdia,
Per bé que som tan diferents
Com dues gotes pures d’aigua.

 

Si t’has quedat amb ganes de més Szymborska…

Correo Literario [Nórdica libros]

Prosas reunidas [Malpaso Ediciones]

Saltaré sobre el fuego [Nórdica libros]. Antologia il·lustrada

Trastos, recuerdos. Una biografía de Wislawa Szymborska [Pre-textos]

*Podeu escoltar el programa de Lletraferits aquí (el 18 de maig vàrem conversar sobre poesia).

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *