Articles,  LIJ | Promoció de la lectura,  Ressenyes

Per què Frank ha guanyat el premi Llibreter?

Crec que faig ja una mica tard amb aquesta entrada però necessitava fer-la. El Premi Llibreter d’aquest any ha premiat grans llibres com per exemple Permagel en la categoria de novel·la catalana de l’any o Frank. La increïble història d’una dictadura oblidada en la categoria de àlbum il·lustrat. Avui m’agradaria donar una sèrie de raons per les quals em sembla el digne guanyador.

Una història necessària

La primera raó per la qual aquest llibre val la pena és l’absoluta necessitat de tractar aquest tema que, malauradament, és un tabú a molts entorns. Crec que es pot fins i tot dir que és un tema arriscat en el temps que corren. Però precisament per això, quan la censura està a l’ordre del dia, la fragilitat de la paraula democràcia ens acompanya arreu, cal recordar d’on venim per poder evitar caure en els mateixos errors. Ximo Abadía explica la dictadura i caracteritza el personatge de Franco amb una ironia que ofereix la possibilitat de compartir la lectura entre petits i grans. 

frank1-2-600x700

Foto: Dibbuks

Ajuda a desmitificar la relació directa entre llibre àlbum i primers lectors

“Ui, no, aquest llibre no m’agrada per un nen tan petit!”. Esque aquest no és un llibre per a nens petits. Costa molt apropar al públic l’àlbum il·lustrat quan els nens ja són una mica més grans i ja no parlem d’un llibre com aquest, que aniria més adreçat a secundària. Estic preparant una trilogia pel mes de setembre per abordar aquest tema però ja us avanço que és un tema riquíssim, amb una oferta àmplia per a totes les edats. Aquest llibre necessita una certa maduresa per llegir-se i alhora el tractament és assequible. Crec que ha estat una elecció magnífica per part del jurat, premiar un àlbum tan original i tan “difícil” de catalogar perquè obra noves perspectives sobre el gènere. 

frank1-3-600x700

Foto: Dibbuks

Intel·ligència de la forma

Per començar, quasi tot el llibre està format per una gama de colors molt tancada, predominant sobretot el negre, el vermell, el taronja i el blau. El tipus d’il·lustració també ajuda a donar aquesta sensació de “simplicitat”, que en realitat esdevé una aposta pel simbolisme. Les il·lustracions tenen la mínima caracterització perquè es busca aquesta sensació pamfletària, icònica, metafòrica. No es busca representar Franco com a personatge sinó Franco com a concepte, com fet històric brutal que no s’hauria de tornar a repetir. Aquest ús de la forma és totalment original i fa que a vegades l’àlbum no sigui ben acceptat perquè quan regales un llibre a un nen o un jove, esperes una altra cosa. Tal vegada per això a totes les llibreries s’han tornat bojos decidint on col·locar aquest llibre. 

frank1-1-600x700

Foto: Dibbuks

Parlant de la metàfora de les il·lustracions, el cas més clar és l’associació de formes i ideologia. Què hi ha de menys flexible que un quadrat? No ens cal res més, la subtilesa i la intel·ligència en l’ús de la forma és la força d’aquest llibre. Tres homes obsessionants pels quadrats (tres homes que no necessitem res més que dos detalls per saber qui són) i un món amb abundància de rectangles, rodones i triangles que volen silenciar.

Frank_Page_3

El relat que construeix Abadía, com hem dit, és irònic i es construeix en dues vies: per una banda un relat que ens ofereix el narrador i per una altra banda la presència del relat únic i fantasiós del dictador. Tot desemboca en un final on ressona una paraula més important que mai: LLIBERTAT.

I diria que aquest llibre és un homenatge al no oblid dels fets. Perquè tots tenim familiars que patiren la guerra, tots tenim els relats del avis explicant el que va passar. Va per ells que no ens n’oblidem.

1517914567_072922_1517919316_noticia_normal

Foto: El País

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *