Monogràfics

Sylvia Plath | Paloma Martínez

Una cita

«Desearía vivir y sentir todos los matices, todos los tonos y las variaciones posibles de la experiencia mental y física, pero me siento terriblemente limitada. (…) Tengo muchas razones para vivir; sin embargo, inexplicablemente, me siento asqueada y triste. Tal vez esa sensación se deba a que no me gusta tener que escoger entre distintas alternativas. Quizá por eso quiero ser todo el mundo, para que nadie pueda acusarme de ser yo (…). La gente es feliz… Supongo que eso significa estar satisfecho con lo que te ha tocado (…).
Las personas se especializan, se consagran a una idea, se encuentran a sí mismas. Pero la auténtica satisfacción que uno obtiene al encontrarse a sí mismo la echa a perder la conciencia de que, al hacerlo, no solo está admitiendo que es un monstruo, sino que es un tipo especial de monstruo.»

[Diarios completos, 2016]

Dos llibres

Pot semblar estrany començar recomanant un llibre de Sylvia Plath que no sigui un poemari, però la veritat és que la vaig descobrir gràcies als seus Diarios completos (2016) i em vaig sentir, immediatament, lligada a ella. L’editorial Alba els va publicar en una edició de luxe traduïda per Elisenda Julibert, que va posar un amor i una dedicació absoluts en els diaris. El resultat de més de dos anys de feina és una edició de tapa dura precisa que em va fer descobrir la Sylvia més sincera i humana. Va començar a escriure aquests quaderns durant la seva adolescència i va seguir recorrent-hi fins poc abans de morir. Tot i que el seu marit, el reconegut poeta Ted Hughes, va decidir cremar els últims diaris «per protegir els seus fills» i no podem llegir els últims pensament de Sylia, aquests diaris són una manera perfecta de cercar en els seus més profunds racons i conèixer, no només l’autora, sinó també a la dona.

Tot i que mai es va definir com a feminista, els temes que preocuparem a Sylvia durant total a seva vida i sobre els que escrigué l’han convertit em un símbol del moviment. Quan vaig llegir el seu poemari Tres mujeres (2013) editar per Nórdica Libros i amb unes il·lustracions precioses d’Anuska Allepuz, vaig quedar impressionada amb com era capaç d’escriure i tractar les diverses maneres d’entendre la maternitat i els moments vitals de la ment i el cos femenins.

 

Què té Sylvia Plath?

La sinceritat és un dels punts forts de Sylvia, els seus poemes i la seva prosa són un reflex clar dels seus sentiments, desitjos i intencions. Llegir-la és reconèixer-la a cada línia i voler abraçar-la molt fort; a ella i a tu mateixa, perquè quan descobreixes que el que vol explicar-te també ha estat dins teu, no pots fer res més que unir-t’hi i sentir una connexió especial, o com a mínim, això és el que em passa a mi quan la llegeixo.

Sylvia té la virtut de saber escollir cada paraula, d’utilitzar elements naturals, colors i fins i tot textures per transportar-te i aconseguir crear dins teu sensacions molt concretes, et porta just allà on ella vol i ho fa d’una manera tan natural i orgànica que espanta.

 

Un personatge

És ben conegut que el personatge més rellevant de la producció de Sylvia Plath és ella mateixa, però llegint-la un s’adona que només està narrant el que qualsevol dona ha experimentat al llarg dels segles fins avui en dia. Un dels principals leitmotiv de la poeta és posar de relleu el paper de la dona dins la societat i per això, la figura femenina és la principal protagonista de la seva obra, constituint el seu personatge més potent.

Si t’ha agradat Sylvia Plath, t’agradarà…

 Recordo quan vaig llegir Un lugar pagano (Errata Naturae, 2017), d’Edna O’brien em va fascinar la seva capacitat de descriure la quotidianitat des d’allò més íntim, de descriure escenes que passen desapercebudes per la resta de les persones però que són fonamentals per construir el seu imaginari, i en aquest punt em recorda molt a Plath.

Les sensacions i idees que la poeta Luna Miguel, a la que segueixo des de que escrivia el seu blog, plasma als seus poemes em condueixen als temes que Plath tracta a la seva obra, però actualitzats als nostres temps i preocupacions. Us recomano qualsevol dels seus poemaris i, en especial, aquest poema, que va publicar al seu blog i que no he oblidat des que el vaig llegir fa no sé quant de temps.

Ara mateix estic llegint a María Sánchez i el seu Cuaderno de campo (La Bella Varsovia, 2017). En aquest poemari, María parla del món rural i del paper de la dona en aquest context. Quan el vaig llegir no vaig poder evitar recordar que ella, com Plath, també vol mostrarnos la seva forma de viure, aquesta feminitat que, tot i que es desenvolupa en entorns molt diferents als que va descriure Plath, també vol mostrar-nos la seva forma de viure aquesta feminitat que, tot i que sorgeix en entorns molt diferents als que descriu Plath, ens ajuda a entendre que totes som dones i ens enfrontem a coses molt semblants, vinguem d’on vinguem.

Escrito por Paloma Martínez (@loslibrosdelacosmicomica)

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *