• Català
  • Castellano
Lletraferits

Espai de literatura

  • Artículos
  • Reseñas
  • Monográficos
  • Entrevistas
  • Lletraferits
  • Contacto
  • Artículos
  • Reseñas
  • Monográficos
  • Entrevistas
  • Lletraferits
  • Contacto

Categorías

  • Álgebra literaria
  • Artículos
  • Entrevistas
  • Espacio Púrpura
  • LIJ | Promoción de la lectura
  • Monográficos
  • Planes & lugares
  • Proyectos
  • Reseñas
Warning: Declaration of PLL_Walker_List::walk($elements, $args = Array) should be compatible with Walker::walk($elements, $max_depth, ...$args) in /usr/home/lletraferits.cat/web/wp-content/plugins/polylang/include/walker-list.php on line 65
  • Català
  • Castellano
  • Artículos,  Proyectos

    Sobre las oportunidades, los libros y el café

    Marina Llompart / 22 marzo, 2017 / Sin comentarios

    Hoy no voy a escribir sobre libros, ni sobre marcas, ni sobre literatura infantil… hoy os traigo noticias frescas (y como siempre altas dosis de ilusión). No es la primera vez que os…

    leer más

Instagram

  • De Londres, a més de llibres, d'unes quantes abraçades de na @catalinavives i una cancel·lació de vol gràcies a la tempesta Ciara me'n vaig endur mil fotos de façanes (gens estrany en mi) i un constipat monumental que m'ha tingut k.o tota la setmana. Però quina estampa més preciosa i que feliç vaig ser fa una setmana.
  • El Jan de @trotalibros es disculpava al seu vídeo de millors lectures del 2019 per haver tardat tant a fer-lo. En aquell moment vaig caure que mai havia arribat a penjar aquesta foto. Havia fet una longlist per poder perllongar el moment d'haver de prendre la decisió. Aquestes són les meves millors lectures de l'any passat i potser sense la saturació de publicacions de final d'any, tingui més sentit. Que subversiu és fer les coses a destemps. . Teniu les ressenyes de tots i cada un dels llibres i no em repetiré perquè hem de ser conscients que un llibre no arriba al top només per qualitat literària: hi arriba perquè et sap trobar en el moment adequat, perquè aconsegueix volar-te al cap i alhora despertar en tu una sensació visceral. Que no venim a fer crítica analítica, o almenys no ho pretenc així. . Ha estat un any molt afortunat. El mes d'abril ja portava llegits tres dels llibres que conformarien aquesta llista. Només demano a l'any 2020 lectures inoblidables com aquestes.
  • Un es pot prometre a si mateix que deixarà les llibreries pel dia que plogui. Un sap que també és inevitable passar per aquí davant i no quedar-se.
  • Fantàstic. Meravellós. I no puc fer més que recomanar-lo a tots els amants de la lectura, de la mediació literària, de la literatura infantil i juvenil. Un llibre tan ben il·lustrat com pensat i escrit. L'estructura és meravellosa, l'autor et condueix com vol i així i tot tens aquella sensació tan Liao que somies, que tu jugues un paper en la producció de sentit. . I t'estira les orelles, reconeixes tots aquells discursos banalment repetits, aquells elitismes que encara et reconeixes. I el llegeixes com vas llegir les 9 maneres d'ensenyar als nens a odiar la lectura, de Gianni Rodari. . I no podia ser neutra quan vaig agafar el llibre perquè l'autor ja m'agrada però aquest en concret m'ha tocat totes les coordenades: la brillantesa, els gustos literaris propis, el riure, l'hòstia necessària.
  • Gratitud. Suposo que ahir va ser un d'aquells dies. Que de vegades costa molt aturar-se i valorar certes coses. Coses petites i quotidianes, que ja fa anys que són les que tenc més geloses. Amb el nas dins els llibres tot el dia, amb el cap interrogant-se contínuament (ho estaré fent bé?) i amb mil somnis i projectes que volen sortir, me costa treure temps per mirar al meu voltant i dir: hosti, quina sort que tenc. Ahir, a les vuit del matí el meu dia havia de consistir en fer-se una mica més gran i passar el dia com qualsevol altre fins hora de sopar. A les 08:30 es van presentar els meus pares de sorpresa i la Glòria va fer que cancel·lessin una classe a la meva germana i que poguéssim dinar tots junts. I en Marc me va fer un pastís d'aniversari i em va dur a menjar pizza tot sabent que no em cauria bé, perquè era el que jo volia (i no va caure bé, però que bona estava). I vaig rebre molts missatges de gent que m'estima molt bé. I ja està, que de vegades quan aconsegueixo treure el cap de dins els llibres m'agrada escriure sobre allò que passa més enllà d'ells. Coses que també són molt bones i que me fan molt feliç.
  • "How loose the silk. How fine and loose and free" . Li he d'agrair al Jan que gràcies a @macondoclubliterario vaig poder conèixer la meva estimadíssima Frances. Fa uns mesos el meu agraïment es va convertir en un poquet més gran per presentar-me la Morrison. . Aquesta novel·la, ambientada després de la guerra de Secessió Americana, explica la història de Sethe, una esclava que aconsegueix escapar de l'esclavitud. A través d'anades i vingudes al passat, el fantasma que viu a casa seva va prenent forma. I la lectura et sorprèn a cada pàgina per la cruesa i la trama tan punyent que va confeccionant l'autora. Tot això, rematat amb una de les millors proses que he llegit aquest any. . I precisament per tot això, no puc entendre com pot passar un dia més amb aquesta novel·la tan mal traduïda. Me'l vaig acabar comprant en anglès tot i que trobo que no és un llibre fàcil per llegir en llengua original, però la traducció es feia incomprensible per la seva literalitat. I en una obra com la seva, feta de silencis, de sospites, de coses entredites, és imperdonable. Una mica de justícia literària.
  • Un ex libris és un segell personal per marcar els propis llibres. A casa això era important, en Marc feia anys que en tenia i em vaig passar molt temps sense fer-me'n perquè no trobava allò que me pogués definir suficient. Bé, siguem sincers, som una persona molt indecisa. MOLT (qualitat admirable en una aspirant a editora). Al final la seva mirada i la seva mà màgica se van imposar. . I aquí està la versió simplificada del dibuix de la @noemivillamuza que ara marca els meus llibres.
  • Fa més d'un any vaig conèixer la Noemí en persona i la seva llum aclaparadora. Us deixaré a les històries la foto on explico perquè la Noemí és tan important a la meva vida professional. A partir d'aquell moment ens hem anat trobant i un dia li vaig demanar que em dissenyés l'ex-libris. Feia molt que en volia un però no trobava el disseny perfecte, allò que em representés. Què hi havia de més simbòlic pels meus llibres? . Us ensenyo la làmina amb la il·lustració que s'acabarà convertint en el meu ex-libris. "Para mí, tú, el libro y las flores sois lo mismo". Eres tan bonita @noemi_villamuza! Mil gracias!
  • No voldria deixar aquest llibre pels núvols perquè ara ja és una mica tràfic d'influències però va arribar en el moment que tocava. Necessitava la seva veu directa, propera, confessional, quasi a l'orella. Necessitava que algú em fes riure com ella. Una rialla dins la foscor, una rialla dins el plor que de vegades no saps d'on surt però mira, està allà. . Una rialla i una conya que m'ha recordat molt a casa, a mu mare. Que n'han passat moltes de negres a casa però ella, tossuda, s'ho prenia amb el riure. De vegades, el riure, és l'única forma de supervivència possible. I jo, gran aficionada als llibres dramàtics, ja enyorava plorar i riure alhora. . No diré res més, que ja se n'ha parlat molt. Però potser afegiré que quin gust veure dones, dones que escriuen en català encapçalant les llistes dels més venuts.
  • ¿Existe una forma correcta de leer un poema? por Lizara García | publicado el septiembre 13, 2018
  • T. S. Eliot | Marc F. Cuyàs por Marc F. Cuyàs | publicado el septiembre 26, 2018
  • Victor Hugo | Lizara García por Lizara García | publicado el febrero 26, 2017
  • Un cuento para entender a Virginia Woolf por Marina Llompart | publicado el diciembre 6, 2018
  • Virginia Woolf (Londres, 25 de Gener de 1882)| Helena Villalobos por Marina Llompart | publicado el enero 25, 2017
  • VELOCIREPTE ENERO: El corazón de las tinieblas, Joseph Conrad por Marina Llompart | publicado el febrero 9, 2018
  • Regalos para amantes de los libros por Marina Llompart | publicado el diciembre 15, 2019
  • Ser o no ser (un cuerpo), Santiago Alba Rico por Marina Llompart Rotger | publicado el febrero 8, 2017
  • VELOCIREPTE ABRIL: La sociedad literaria y el pastel de piel de patata de Guernsey, Mary Ann Shaffer por Marina Llompart | publicado el mayo 6, 2018
  • Poesia infantil | 5 propostes por Marina Llompart Rotger | publicado el febrero 16, 2017
  • Català
  • Castellano
Lletraferits 2020 ©
Ashe Tema de WP Royal.