• Català
  • Castellano
Lletraferits

Espai de literatura

  • Articles
  • Ressenyes
  • Monogràfics
  • Entrevistes
  • LLETRAFERITS
  • Contacte
  • Articles
  • Ressenyes
  • Monogràfics
  • Entrevistes
  • LLETRAFERITS
  • Contacte

Categories

  • Àlgebra literària
  • Articles
  • Entrevistes
  • Espai Porpra
  • LIJ | Promoció de la lectura
  • Monogràfics
  • Plans & Llocs
  • Projectes
  • Ressenyes
  • Català
  • Castellano
  • Monogràfics

    Sylvia Plath | Paloma Martínez

    Predeterminat del lloc / 27 Octubre, 2018 / 0 Comentaris

    Una cita «Desearía vivir y sentir todos los matices, todos los tonos y las variaciones posibles de la experiencia mental y física, pero me siento terriblemente limitada. (…) Tengo muchas razones para vivir;…

    llegeix més
  • Ressenyes

    Los Watson, Jane Austen

    Marina Llompart Rotger / 5 Febrer, 2018 / 0 Comentaris

    Doncs de moment (ho direm fluixet, no sigui cosa que..), estic aconseguint pujar les entrades a un bon ritme. Infinites gràcies per l’acolliment que va tenir l’anterior ressenya, la del Jardí Secret. Voldria…

    llegeix més
  • Ressenyes

    L’ombra de l’altre mar, Joan Margarit

    Marina Llompart Rotger / 11 Gener, 2017 / 0 Comentaris

    Aquest dimecres us porto una altra recomanació (si us vàreu perdre la primera la podeu llegir aquí) que esper que us agradi molt i molt. Els que em coneixeu sabeu que podia faltar…

    llegeix més

Instagram

  • No, encara no l'havia llegit! Imperdonable! I quin sentit té la de fer una ressenya d'un clàssic tan arxiconegut? Us podria dir que Austen segueix igual de crítica, igual de sorneguera... Però em segueixo quedant amb el quixotisme de l'Abadia Northanger. . No, prefereixo explicar-vos perquè vaig sentir aquestes necessitats imperioses d'abandonar una lectura per cruspir-me'l en tres dies. Era una tarda de setembre i estàvem a punt de tancar, quan un pare va aparèixer amb les seves dues filles (una de 14 o 15 i una d'11). Per anar més ràpidament, la @roncher.tu i jo ens vam dividir els nostres objectius. Jo vaig recomanar a la petita i ella a l'adolescent. Quan vaig arribar amb la selecció que havia fet i procedia a explicar-li els diferents arguments, la Rosa estava explicant una trama súper emocionant perquè la nena li agradava la literatura romàntica. . Els seus ulls com plats només van deixar de mirar-la per dir-li al pare que volia aquell llibre que li acabaven de recomanar. Jo també estava enganxada a l'entusiasme com s'havia explicat la trama. Quan marxen li dic a la Rosa: Quin llibre li has recomanat? - Orgullo y prejuicio, naturalmente. . I això és promoció a la lectura. Hem sobreviscut a After un dia més. . Edita @albaeditorial Tradueix Marta Salís
  • Cuidem-nos.
  • Mai havia llegit a tantes bandes. De veritat. Que sempre havia defensat l'ordre i les lectures d'una en una però de cada vegada diversific més. Estic llegint #Beloved pel @macondoclubliterario , Las aventuras del buen soldado Svejk, les 800 pàgines del qual avancen sin pausa pero sin prisa, i Gina, de Maria Climent, avançant com a lectura diürna. . Entre tot això estic fent el curs #emprendedorescreativos de @hellocreatividad i avançant en lectures sobre promoció de la lectura. Que si una no se posa les piles el temps et menja i el perds de vista. . i vosaltres, sou puritans o us agraden les lectures simultànies?
  • No sé ni per on començar a parlar de Falaise, l'espectacle que fins el 13 d'octubre espero que ompli el Lliure. Segurament hauria d'haver convidat el Marc a parlar, que amb una tesi sobre teatre en procés, segur tendria més eines. . Però jo, com sempre, em faré servir de la meva via visceral, perquè m'és pròpia, no en conec d'altra quan parlem de literatura i perquè ahir me la van despertar. . . Falaise és el díptic que completa Là -sense ser una continuació-, que es va presentar al 2018 a Gràcia. Falaise és una mescla armoniosa de dança, circ i dramatúrgia. Els personatges (cavall i coloms que actuen en llibertat en tot moment) confereixen aquella sensació de risc i inestabilitat pròpia del circ. Una escenografia que podria considerar-se un personatge més. Els cosos movent-se i parlant, les imatges plenes de simbolisme aflorant en tot moment. Vida mateixa. . . Aneu-hi, de veritat. #falaise #teatrelliure #falaiseteatrelliure #falaisebarodevel @barodevel
  • No havia tingut forces abans per parlar-ne per aquí, tot i que n'he parlat i molt d'aquest llibre. L'he recomanat, l'he enyorat i l'he recordat molt aquests dies. . . La lectura més llarga que feia en molt temps i me la vaig beure com aigua. I es que sota les premises més senzilles sempre t'hi trobes els tresors lectors més grans. Compartir l'agost amb la Francie i veure-ho tot a través dels seus ulls ha estat màgic. Conèixer la Betty Smith i la seva escriptura gens pretensiosa però encertada, la innocència que accentuava la duresa de les situacions, la llum que envaeix totes les coses, la teoria d'auto-ficció que s'amaga al darrera. "No és la meva vida. És el que hauria d'haver estat la meva vida". . . No vull explicar l'argument perquè la màgia d'aquest llibre és la tendresa que se't queda a viure a dintre des de la primera pàgina i que es queda allà molt després de l'última. Gràcies @macondoclubliterario per l'excusa de llegir-lo i gràcies per fer-me gaudir tant de compartir la lectura. . Publica @laltraeditorial Tradueix Josep Alemany
  • "I a vegades ho penso, que em va fer poca recança que marxessin el pare i la tieta, com si fos l'hora, com si fos natural, pensava. Perquè em tocava a mi ser la sang i la saba de totes les coses. Perquè venia només l'alegria, per un camí molt ample i molt assolellat, amb arbres de troncs gruixuts a banda i banda". . Què bonic escric @irene.sola.saez . I a més, he fet una troballa, una connexió. Als monogràfics de Lletraferits, sempre demanava que omplissin un apartat titulat: Si t'agrada... t'agradarà... Quan l'any passat vaig escriure el meu primer monogràfic, el de Rodoreda, vaig veure la dificultat del que jo tantes vegades havia demanat. I vaig pensar que com la Mort i la primavera no hi havia res. Res se li assemblava. Doncs era que no havia conegut a la Solà. . . #cantojoilamuntanyaballa #irenesolà #zuzannacelej #taniaclaravall #taniavaldelumbre #ilustracion #deco #decoparedes
  • I així m'he passat l'estiu, entre lectures. Va començar amb un clàssic de Shakespeare, unes històries sobre Barcelona, un assaig sobre la lectura i l'adolescència, un amor un tant especial entre una dona i un ós, una amistat truncada per la guerra, un home obsessionat amb Flaubert, la biografia d'una deessa de la música, la vida de la Francie al Brooklyn de principis del segle XX i també, la meva estimada tribu. . El dia 11 de setembre arribarà a les llibreries un llibre que m'ha tocat la fibra fins al fons. El nostre primer autor actual estranger. Una novel·la sobre la diversitat, el sentir-se diferent i sobre l'hostilitat que pot haver al món quan ets un adolescent i ho sents tot a flor de pell. Hi hem treballat de valent i ha quedat...
  • Aquesta era una altra de les lectures d'estiu que tenia pendents ressenyar per aquí. Víctima de mi hechizo és el llibre de memòries de Eunice K. Waymon, coneguda mundialment com la Nina Simone. . He d'admetre que el meu amor per ella i per la seva música em ve per diferit: és la cantant preferida del nostre ex-llibreter, el Marc. Sempre ha estat una figura molt present a la nostra vida i ell es va quedar tan meravellat per la biografia com el Jan (us recomano molt la vídeo-ressenya que va fer al seu canal @trotalibrosblog ). . I us la vull recomanar perquè la vaig devorar i jo no som molt donada a les biografies. Però la vida de la Nina Simone és tan encisadora que ni les millors novel·les aconsegueixen retratar. Com deia Balzac, l'atzar és el millor novel·lista del món. La vida de Nina Simone està marcada per les il·lusions i les frustracions, la lluita de la comunitat afroamericana pels seus drets, les tensions familiars, els amors, la malaltia... És un llibre absolutament colpidor. . I com sempre, Llibres del Kultrum és de les editorials amb un disseny més bonic actualment. De fet, tindria tots els llibres sense importar la temàtica.
  • Julian Barnes, on havies estat tot aquest temps? Aquesta obra, probablement de les més emblemàtiques de Barnes, tenia tots els ingredients per convertir-se no només en un dels meus llibres preferits d'aquest any sinó de la vida: la temàtica era tot un alicient, la obsessió del protagonista cap a la figura de Flaubert no feia sinó alimentar la meva però el seu joc formal és el que captiva. . I m'encanta fins a tal punt que el faria lectura obligatòria a Teoria de la literatura. La metaliteratura i el pensament que sustenta aquesta obra em sembla simplement, brutal. . Amb quina novel·la de Barnes he de continuar? #anagramaeditorial #anagrama #anagrama50años #julianbarnes
  • Llibres que has de llegir si vols saber més de Teoria Literària per Marc F. Cuyàs | publicat el Juliol 31, 2018
  • Existeix una forma correcta de llegir un poema? per Lizara García | publicat el Setembre 13, 2018
  • William Shakespeare | Gemma Bayod per Marina Llompart Rotger | publicat el Abril 26, 2017
  • Un cuento para entender a Virginia Woolf per Marina Llompart | publicat el Desembre 6, 2018
  • Què és la teoria literària? per Marc F. Cuyàs | publicat el Febrer 22, 2018
  • Què fer amb la biografia dels autors? per Marc F. Cuyàs | publicat el Març 24, 2018
  • Victor Hugo | Lizara García per Lizara García | publicat el Febrer 26, 2017
  • El jardí secret, Frances Hodgson Burnett per Marina Llompart Rotger | publicat el Gener 27, 2018
  • VELOCIREPTE FEBRER: Relats extraordinaris, Edgar Allan Poe per Marina Llompart Rotger | publicat el Febrer 26, 2018
  • Llegir molt o llegir millor? La promoció de la lectura comença a casa per Marina Llompart Rotger | publicat el Abril 22, 2018
  • Català
  • Castellano
Lletraferits 2019 ©
Ashe Theme by WP Royal.